Puntaires

Entra el sol de mitja tarda per una de les finestres que dona al carrer Ample , riem les que ja hem arribat. De moment en som sis, encara és d’hora.

Ens fa gràcia una petita de set mesos que en braços de la seva avia ens ve a visitar . La petita s’ho mira tot , encuriosida .

El  que s’hi veu és una taula ben gran, per recolzar els coixins , i al davant  , assegudes,  elles, les puntaires . Són les que fan una mena  de màgia amb les mans i unes peces petites de fusta de boix que s’ anomenen boixets,  que amb els fils i les agulles de cap formen el component de l’art que se’n diu “fer puntes de coixí” .

 Els fan anar entre els dits i s’ els passen d’una mà a l’altre fent  aquella remor tant especial, que de petits ens era tant familiar a moltes cases de la Vila i que , mica en mica , es converteixen en una de les confeccions més boniques. Les puntes.

N’hi ha amb diferents noms : La serpeta, la petxina, el punt de la Verge, la filigrana, les aranyes, el guipur, etc.

Fa uns 12 anys aproximadament que la secció de Puntes de Coixí es va posar en marxa de la mà de l’ Ateneu . Ens reunim tots els dimarts en una sala del segon pis . Les dotze que varem començar , encara hi som. Abans, a l’estiu,  fèiem classes als menuts i menudes que volien continuar amb aquesta tradició. Ara ja no.

Fem jocs de taula, safates, mocadors, jocs de llit, ventalls, quadres, joies…

Participem a la Trobada d’Arenys i també a la de l’Associació Catalana de Puntaires, que cada any es celebra en un lloc diferent. Aquest any anirem a Lleida.

 Fem exposicions i la d’ enguany serà  pel mes d’abril.