ELECCIÓ DE LA NOVA JUNTA

    El mes de gener de 1886, tingué lloc l’elecció de nova junta directiva i també de la consultiva. Foren elegits:


    President, Josep M. Valeta i Castelló
    Vicepresident, Francesc de P. Calbetó i Roget
    Tresorer: Francesc Nonell i Torrent
    Comptador: Mariano Castells i Diumaró
    Vocals: Joaquim Soler i Llort
    Vocals: Narcís Soler i Ribas
    Vocals: Fidel Sans i Condomines
    Secretari: Josep Puig i Pell
    Vicesecretari: Francesc de P. Castelló i Solà

 

    Formaren la Junta consultiva, presidida per Felip Ferrer i Ferrer, Josep M. Pastor, Miquel Soler i Monjo, Josep Sabater, Francesc Taxonera, Jaume Fontrodona, Pere Soler i Ribas, Josep Soler i Gusils i Joan Bardí i Pell.


    El nou president, J.M. Valeta, era un farmacèutic, que ales-hores tenia 36 enys d’edat. D’una família vinguda de Torelló, havia nascut a Arenys, el 14 de desembre de 1849. Fou un gran president.


    Una de les primeres determinacions del nou govern de l’entitat, fou mudar el domicili social del cafè d’En Flos a una casa llogada al carrer d’Avall, on després hi hagué la Fonda del Siglo, coneguda més tard per La Gaviota.


    L’entitat anava en constant progrés, tant en activitats cultu-rals i lúdiques, com en nombre de socis, que passaven de 285, el 1885, a 639 l’any següent. Cal tenir en compte que aleshores la vila era formada per unes 900 famílies.


    El 25 d’abril de 1886 es convocava el segon Certamen Lite-rari de l’Ateneu, quin jurat el formarien el comediògraf Frederic Soler i Hubert “Pitarra”, els escriptors Terenci Thos i Codina, Josep Elias de Molins, Francesc X. Tobella i el conegut músic arenyenc Carles G. Vidiella i el distingit poeta Lluis López i Oms, a més del president de l’entitat.


    La festa tingué lloc el 10 de juliol, als jardins de l’Hospital Xifré. Entre els premiats, hi hagué autors ja consagrats: J. Franquesa i Gomis, F. Ubach i Vinyeya, Ramon Suriñach, Modest Martí, Botet i Sisó i Manuel Ribot i Serra. Entre els arenyenc guanyadors de premis hi hagué Francesc Flos i Calcat, els germans Riera-Calbetó, Francesc Vives de la Cortada, Francesc de P. Calbetó i el P. Manuel Martí i Ortiz.


    Aquests dos certàmens, sobretot, i els posteriors, tingueren un gran ressò arreu de Catalunya.


    Entre les activitats de l’entitat, foren molt populars les reunions periòdiques anomenades Vetllades familiars, on es tractava temes culturals, que tenien lloc a la planta baixa del nou local. Aquí s’inicià la que seria una important biblioteca, amb 286 volums donats pel Ministeri d’Instrucció Pública i, també, per l’editorial barcelonina Cortezo, així com les classes per a obrers, que tenien lloc els vespres, impartint-se ensenyament de lectura, escriptura, aritmètica, geometria, dibuix, història i religió. Aquelles classes assolien un gran èxit de participació.


    Aviat es creà una forta rivalitat amb el Casino Areñense, entitat que tenia la seva seu al davant mateix, a la placeta del carrer d’Avall. No fou precisament a causa de l’activitat cultural de l’Ateneu, sinó per la competència que es feien en els balls de tarda dels dies festius. Aquesta rivalitat, a vegades molt crua, durà fins ben entrat el segle XX.