L'AMPLIACIÓ DE L'ATENEU ARENYENC

    Amb l’adequació del nou local, l’Ateneu continuà com a capdavanter de la vida cultural, educativa i recreativa de la vila. Ben aviat, local es feia petit i, en algun moment s’habilità la casa del conserge, que l’entitat havia llogat al mateix carrer Ample, número 6, per a fer-hi classes.

    Els anys 30 del nou segle, després de la dictadura del general Primo de Rivera, que condicionà la gestió de les entitats, especialment les de caràcter catalanista, l’Ateneu recuperava el seu esplendor, reorganitzant-se en el seu si diferents seccions, fins i tot de caràcter esportiu.

        En una assemblea extraordinària de socis, celebrada el dia 9 de novembre de 1930, es decidia la compra de la casa del costat, el número 20 del carrer Ample. Inicialment, es destinaria a habitatge del conserge.

    El 1932, entre altres reformes, es construí una tribuna a la façana del passeig Xifré, havent-se adaptat, a la seva part superior, un espai per a ubicar-hi la cabina de projecció cinematogràfica. L’Ateneu fou pioner del cinema sonor a la vila.

    El 1936 a causa de la guerra civil, l’Ateneu era ocupat per forces militars. Es malmetien les instal·lacions, però, sortosament, la biblioteca fou respectada.

    Després del conflicte bèl·lic, es volgué reestructurar l’Ateneu, malgrat les dificultats econòmiques i altres de caràcter polític imposades pel nou règim. Es comprava nou mobiliari i aviat s’organitzaven cicles de conferències i activitats festives, sense l’esplendor de la primera etapa.

    Els temps havien canviat, i els anys 40 i 50 l’Ateneu ja no era bàsicament una entitat cultural, si bé s’hi mantenia una certa activitat amb conferències, cursets, exposicions, etc., els balls eren el centre d’atracció.

    Potser aquest fou el motiu que, a finals dels anys 50, volent ampliar la sala d’actes, s’enderroqués l’antic casal i l’antiga casa del conserge i es construís l’edifici que avui coneixem, amb la seva controvertida façana. Les obres, segons projecte de l’arquitecte Josep Comas i Borrell, es començaven l’any 1959 i finalitzaven l’any següent.

    El mateix 1960, es creà la Secció Escènica, que es presentà al públic el dia 14 d’agost, amb la representació de l’obra L’ambient màgic, de Francesc Lorenzo Gàcia. L’elenc, de notable qualitat, perdurà fins el 1970.

    Des d’aleshores, amb els seus alts i baixos i els canvis que el pas del temps ha anat imposant, l’Ateneu Arenyenc, ha mantingut la seva vitalitat fins als nostres dies, mercès a l’esforç d’una llarga llista d’arenyencs que han fet possible arribar a aquest 125è aniversari que avui commemorem.